dimecres

L'armari del porticó

   
  
De la casa ja quasi no quedava res aprofitable, el sostre s’havia ensorrat amb violència i semblava haver-ho tret tot a fora a la força. La veritat és que ja feia anys que no quedava res, el poc que s’havia deixat allà desprès de marxar tothom, era poc menys que aprofitable. Tanmateix encara algú havia passat recollint restes i poc desprès, va ensorrar-se la teulada com el que tanca la porta al sortir, descarregant una bufada de pols i arena que devia arrencar la finestra.
El porticó jeia a terra descansant de la feina de tota una vida, separat del munt de runa que havia esdevingut la casa i vaig pensar que potser podria aprofitar-lo.

Un armariet a la mida del porticó realitzat amb tauler dm i uns llistons de pi, pintat i envellit.

3 comentaris:

  1. Oye, ¡te ha quedado estupendo! NO me parece nada fácil saber aprovechar una pieza antigua y conseguir que te quede bien ligado todo con partes nuevas. Me encanta el toque que le has dado y lo que le rodea. ¡No se me escapa una! Qué suelo más bonito y la lámpara es preciosa.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Laura, me alegra que te guste la idea i el resultado, pero no es demasiado complicado hacer una estructura de armario a medida de la puerta. Seguro que si lias a Javi tambien te hace uno igual je je.

      Elimina
  2. Es genial, me encanta!!
    Bss

    www.leclusedecor.blogspot.com

    ResponElimina

Doneu la vostra opinió, comenteu i critiqueu però si el que voleu es parlar amb mi, adreceu-vos al correu electrònic, gràcies.