un marc a l'escala
Al sortir de casa l'altra dia em vaig donar compte que no havia acabat mai el marc que havia fet per cobrir els diferencials, ja sabeu que fan molt lleig, sobretot si et queden a l'alçada dels ulls en una zona de pas que utilitzes cada dia.
Potser per qüestions de feina o potser perquè no sabia com acabar-ho, el fet és que estava allà amagant el quadre de llums, una peça de fusta sense pintar i de gust dubtós.
Sembla mentida la manera en què van sorgint les coses quan saps com ho vols deixar, en un tres i no res ho vaig tenir pintat i a punt per penjar al seu lloc, vaig triar l'opció del decapat envellit amb el toc ètnic de la talla. Sempre m'han agradat els rèptils.
¡Qué bonito! Me gusta muchísimo el acabado y también cómo te han quedado las dimensiones del cuadro. El marco grueso da un protagonismo al paisaje precioso. ¡Eres un pedazo artista!
ResponEliminaGracias Laura, me alegra que te haya gustado, y además lo mejor de todo es que esta hecho reciclando un pedazo de puerta. Fins aviat
EliminaMolt bonic el marc i el dibuix no cal dir-ho, el que també m'ha agradat es el cartell indicador "Avui al cole". Salutacions. Anna M.
ResponEliminaGràcies Anna M. el cartell es es per donar-l'hi un toc divertit, i al nen l'hi encanta. Fins aviat
EliminaM'agrada molt com t'ha quedat. m'agradaria veure'l més d'aprop per observar bé l'envellit, a la foto queda genial.
ResponEliminaRecords des de Ripoll.
Esther
Gràcies Esther, l'envellit no deixa de ser un decapat agressiu "embrutat" amb betum de Judea però... no jo sé si de prop t'agradaria tant je je
EliminaSegur que si!!!
Elimina